Història
A diferents indrets del terme s’han trobat vestigis romans: a l’església de Santa Maria de Lladó, als voltants de Mas Soler i del barri del Pujol, a Can Guives del Llor (una moneda de bronze), al Mercadall (possible vila romana), ja que allà es va descobrir un pou romà i restes de conduccions d’aigua -o de líquids- i a la riera dreta del riu Manol, a uns 300 metres al nord de can Olives (una altra probable vila romana). Després de l’època romana, trobem un vestigi molt petit, però molt important d’un possible poble visigot a Lladó (un encenser de bronze possiblement d’origen copte per a ús funerari o cultural, data al segle IV aC i trobat en una tomba de la parròquia de Sant Feliu).
Lladó està documentat des de 977 en dotar el comte-bisbe Miró II de Besalú, unes terres del terme de “Lucduno” al monestir de Sant Pere de Besalú.
El nom de Lladó va evolucionant al llarg dels anys, entre els noms que se li donen podem destacar: “Lucduno” (977), “Lodone” (993), “Ledono” (1017), “Letonis” (1091).
La col·legiata de Santa Maria de Lladó és un dels monuments més importants de l’Empordà; cal destacar-ne sobretot la portada del s. XII.
Del 1089 és l’acta de restauració del culte, la qual cosa demostra que té més antiguitat. S’estableix que els canonges hi viuran sota la regla de Sant Agustí. El prior elegit fou Joan, que era monjo de Vilabertran.
Al llarg del temps fou molt important, i tingué extenses possessions, fins que, com totes les canòniques agustines catalanes, fou secularitzada el 1592 i subsistí com a col·legiata fins a la desamortització l’any 1835.
De tot el conjunt, molt notable, hem de destacar l’església de Sant Joan (s. XII), antiga Sala Capitular; és situada al costat de Santa Maria, al pati interior.
La pica baptismal és una interessant mostra de l’art romànic.
Domina la silueta del poble la mola de Sant Feliu, església que fou parròquia fins al 1929; és ja citada el s. XI, però l’edifici actual fou construït el s. XVIII.
A la carena del Puig Valentí, prop del poble, es troba la Capella dels Apòstols (Sant Feliu i Sant Jaume), documentada el s. XIV, construcció tardana (s. XVI – XVII) però amb perduració de les formes romàniques.
Altres dades interessants:
- Confraria del Santíssim Sagrament de Lladó, 1749 – 1870
- Priorat de Santa Maria de Lladó, s. XIV – XIX
- Prefectura Local del Movimiento de Lladó, 1961 – 1973
Més informació relacionada